Tomàquet Moliner

Felicitats als PSC de Molins.

A Iniciativa, especialment a l’Ivan Arcas i a l’Enric Franch els hi ha arribat l’hora de l’ accountability

Guillermo O'Donnell, analista dels processos de democratització, tipifica les democràcies en funció de com estigui institucionalitzada l’acountability. Per acountability (responsabilitat) entén O'Donnell no tant la rendició activa de comptes per part del poder sinó, a l’inrevés, l’activa petició de comptes que la ciutadania li formula al poder. Per això distingeix dos formes d’accountability:
· la vertical, exercida discontínuament en cada comici electoral, per la que cada ciutadà individual jutja retrospectivament l’executòria del poder sortint. (Eleccions locals, autonòmiques, generals, etc.)
· la horitzontal, exercida constantment sense solució de continuïtat, per la que els ciutadans, a través de les institucions en las que participen (Oficina municipal de queixes, Associacions de veïns, Unió de botiguers, etc.) controlen quotidianament la executòria dels poders públics, demanant-li comptes si s’extralimiten. En aquest aspecte Gil Calvo afirma : “.........que en España no existe accountability horizontal apreciable, pues la ciudadanía viene consintiendo con amplio margen de tolerancia las extralimitaciones de sus gobernantes....”.

Podem concloure dient que, per definició, tota democràcia està inconclusa, i són els electors (accountability vertical) i els ciutadans (accountability horitzontal) els que han d’anar inclouent canvis i excloent herències.

Ivan, Enric, us ha arribat l’hora de l’accountability vertical. (27 de maig 2007). Au, cap a casa.....
 

¡¡Polítics vigileu!! no heu comptat amb l'accountability abstencionista, perquè avui dia el tarannà que porteu ja no és creible ni pels neandertals, i si no, vegeu les anteriors eleccions,tot plegat un engany...